domingo, 6 de enero de 2013

Endevinalla

Un home va a un restaurant i demana un plat de sopa, pero una mosca cau a dins el plat de sopa.
L'home demana que li canviin el plat. El cambrer sense cap discusió li canvia i torna al cap d'una estona amb un plat de sopa.
Però l'home s'enfada perquè diu que es el mateix.
Com ha sapigut que era el mateix plat?





Responeu si la saveu siusplau.
Gràcies

domingo, 22 de julio de 2012

avi


Hola avi, tots aquí baix estem plorant i tristos.
Tots et trobem a faltar. Jo també estic trist, però intento recordar tots el moments feliços  i em poso una mica més content,  i torno a agafar forces per seguir endavant i complir la promesa que et vaig fer de ser un bon estudiant.
Tots recordarem els teus contes de l’Albert i el lleó de la punxa, es clar que recordarem com ens feies riure amb el punxó i la rodolina,  però sobretot recordarem com ens estimaves i com t’estimàvem nosaltres a tu.

Tots els teus nets

sábado, 30 de junio de 2012

T'estimo molt

Avi, sempre m’has cuidat des de molt petit i em veies disfrutar i riure. Sempre jugaves amb mi, i sempre estaves al meu costat tant en els moments difícils com en els moments bons. Si estàvem feliços tu estaves feliç. I sempre quan ens quèiem tu estaves allà per aixecar-nos,  en els últims dies vam ser nosaltres qui et vam cuidar i l’últim record que tinc de tu es quan t’estàvem afaitant i posant crema perquè estiguessis ben guapo. Quan t’agafava la mà sentia molta dolçor, i la teva mà era com una recarrega d’energia per seguir endavant. I per això, com a mostra d’agraïment per el que ens has donat t’escric aquests escrits que m’arriben al fons del cor.
Que estiguis molt be on estàs, i si us plau, et demano que des de aquí dalt ens cuidis a tots els que t’estimavem i a tots els que et portaven al fons del cor.

T’estimo AVI I SEMPRE ET DURÉ AL MEU COR.



Avi

Hola avi, tots aquí baix estem plorant i tristos. 
Tots et trobem a faltar. Jo també estic trist, però intento recordar tots el moments feliços  i em poso una mica més content,  i torno a agafar forces per seguir endavant i complir la promesa que et vaig fer de ser un bon estudiant.
Tots recordarem els teus contes de l’Albert i el lleó de la punxa, es clar que recordarem com ens feies riure amb el punxó i la rodolina,  però sobretot recordarem com ens estimaves i com t’estimàvem nosaltres a tu.

Tots els teus nets

domingo, 15 de abril de 2012

El cap de setmana

Jo vull anar a jugar                                                  Perquè  m'ajudi a estudiar ,
però els deures haig d'acabar.                             els deures tindré que portar.
Llengua i filosofia he d'estudiar,                            L'exàmen he fet,
per l'exàmen poder aprovar.                                  i un excelent he tret.


Primer català i després matemàtiques,
amb moltes ganes.
Al meu cosí trucaré
i després a casa seva hi aniré.







La Bruixa Lila



En un poble molt  llunyà hi vivia una bruixa que es deia Francisqueta. Era jove i molt bonica, però sempre estava molt trista perquè havia de portar com totes les bruixes un vestit negre.
Hi resulta que un dia va decidir  que quan sortís l’arc de Sant Martí  agafaria el color lila per així no semblar tan dolenta i així que la gent se l’estimi més. Però quant la gent del poble es va assabentar de que la bruixa havia robat el color lila  de l’arc de sant Martí van decidir que tenien que anar a  casa de la bruixa a dir-li que els hi tornés l’arc de sant Martí. Com que a tothom li feia por  la bruixa van tindre que anar-hi tots,  així hi havia menys perill de que algú li passi  alguna cosa. Però la bruixa que era molt tossuda va dir que no.
En el poble hi havia un xicot molt llest i espavilat que es  va treure una gorra i va dir a tots els del poble que fiquessin 20 cèntims a dintre. I com que   20 cèntims era molt poquet tothom va dir que hi estava d’acord. Quan tothom havia pagat el noi va agafar la gorra i va anar a veure a la modista i li va dir que li fes un vestit amb molts colors de la talla de la bruixa.
Quan la modista va acabar, el noi va anar a casa de la bruixa i li va ensenyar aquella roba tan alegre.
El noi va proposar un tracte a la bruixa. Si li tornava el color de l’arc de Sant Martí, li regalarien aquella roba. Un vestit amb moltes flors, un barret vermell i fins i tot un llacet per l’escombra. Quan la bruixa ho va veure li va agradar molt, però com era tant tossuda va trigar una mica en acceptar.
Al cap d’un temps tothom estava content. L’arc tenia tots els seus colors, la gent va veure que si estaven units amb poc esforç podien fer grans coses. I la bruixa estava tant feliç que ja no li sortia ser dolenta.  

martes, 10 de abril de 2012

Sant Jordi






Sant Jordi ha arribat
i de la princesa s’ha enamorat.
Per a la princesa poder salvar,
un drac ha de matar.

Quan Sant Jordi la llança va alçar
el drac molt espantat va cridar.
A la panxa del drac la llança es va clavar
i la sang del drac en roses es va transformar.

La princesa molt contenta està
en veure que amb en Jordi es pot casar.
Però el matrimoni no es farà
perquè el cavaller el món ha de salvar.